Resultats de la cerca

Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l'…

S'establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca 1842 Des del 1843 tingué impremta pròpia Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña El seu fill, Pacià Torres i Estrada Girona s XIX — ~1888, continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús, 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest…

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou…

Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies

Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno Muel, Aragó 1701 — Madrid 1756, que aprengué l’ofici a la impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps 1744 Després d’haver treballat a l’estranger, s’installà a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid La seva vídua, Antònia Gómez — València 1780, continuà la impremta, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1062 peces de teatre castellà anticEls seus fills Josep València 1738 — 1809 i Tomàs 1740 — 1809 foren també impressors el primer continuà la…

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907