Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Eduardo Wilde
Història
  Literatura
  Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
Claude Vaugelas
Història
  Gramàtica
Nom amb què és conegut el gramàtic francès Claude Favre, senyor de Vaugelas i baró de Pérouges.
Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire  Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort
Nicholas Monsarrat
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Els anys trenta deixà l’advocacia per tal de dedicar-se a la literatura Publicà The Cruel Sea 1951, fruit de les seves experiències com a oficial naval durant la Segona Guerra Mundial, que assolí una gran popularitat, així com The Story of Esther Costello 1953 i The Tribe that Lost Its Head 1956 La seva darrera novella, Running Proud 1978 havia de formar part d’una trilogia que deixà inacabada
Pere Miquel
Disseny i arts gràfiques
  Edició
Llibreter-editor i impressor.
Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre Les transformacions del poeta Ovidi 1496 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel
Penčo Petkov Slavejkov
Literatura
Poeta búlgar.
Fill de Petko Slavejkov Abandonà el seu país a causa de la persecució de què fou objecte per les seves crítiques polítiques Poeta polifacètic, influït per diversos corrents, és autor d’una llarga obra inacabada, Kǎrvara pěsen’ ‘La cançó sagnant’, dedicada a l’aixecament del 1876 Alguns dels seus poemes palesen la influència de les cançons populars Traduí Puškin, Lermontov, Goethe, Heine i altres, i escriví també articles literaris
Simona Gay
Literatura
Nom amb el qual és coneguda la poetessa Simona Pons.
Germana de Josep Sebastià Pons  Residí molts anys a París obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964 Publicà els reculls de poemes Aigües vives 1932, Lluita amb l’àngel 1938 i La gerra al sol 1965 i collaborà a la revista “Tramontane” 1956-65 Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre JS Pons
Lili Boulanger
Música
Compositora francesa, germana de Nadia.
Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène  Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
Bernadí Martorell i Puig
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1902.
Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926
monestir de Cellers

Església de l’antic monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
 Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, al municipi de Torà (Solsonès), fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. 
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898