Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Rol·ló
Història
Capitost normand, duc i príncep de Normandia (911-927).
Pirata d’origen noruec, féu incursions a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena 890-892, on assetjà París Installat a la regió de Rouen, el 910 atacà París novament Carles III de França li hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia i la mà de la seva filla Gísela 911 Es féu cristià 912 i el 927 abdicà en el seu fill Guillem
‘Uqba ibn Ḥaǧǧaǧ al-Salūlī
Història
Valí de l’Àndalus (734-741), successor d’‘Abd al-Malik ibn Qatan al-Fihrī.
Sota el califa Hišām ibn ‘Abd al-Malik , continuà les incursions per la Gàllia presa d’Arle, Avinyó, Lió i Valença, el 735 Acudí a Narbona, assetjada per l’exèrcit franc de Carles Martell, recuperà la ciutat 737 i, de retorn, ocupà Pamplona Al N d’Àfrica s’enfrontà a les revoltes dels berbers, que el derrotaren al Magrib el 740, i durant la seva absència de l’Àndalus fou destituït pel seu antecessor
Domènec Campomar
Escriptura i paleografia
Medievalista i poeta.
Religiós del convent de Sant Domingo de Palma, centrà la seva investigació en l’anàlisi de documents medievals del Regne de Mallorca Escriví Colección de privilegios, instrumentos, reales títulos y otros documentos de los siglos XIII y XIV, pertenecientes al Reino de Mallorca , i Método para aprender a leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV També feu incursions en el camp de la poesia amb l’obra Ramillete de flores secas
,
algara
Història
Militar
A l’edat mitjana, grup d’avantguarda de cavalleria que feia incursions pels territoris enemics a fi de saquejar-los.
família Lleopard
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes de Vilalleons (Osona).
Diverses generacions d’aquesta família escriviren 1633-1773 un llibre de notes familiars i d’esdeveniments rellevants que està dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Són especialment riques les anotacions de Francesc Joan Lleopard 1610 – 1682 sobre els anys finals de la guerra dels Segadors, quan relata les incursions franceses sobre la plana de Vic 1654 Ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona en premsa
Josep Tolzà
Teatre
Escriptor teatral.
Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978 i Tresserres 1979, publicada a “Sant Joan i Barres” 1979 Darrerament ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982
torre dels Paraires
Història
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al SW de Palma (Mallorca), dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs.
Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarantenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom de torre de Paraires Fou declarada monument nacional el 1876
Entrada massiva d’immigrants a Ceuta
Unes 350 persones aconsegueixen saltar la tanca que separa el Marroc de l’enclavament espanyol de Ceuta Aquests immigrants s’afegeixen als prop de 500 que la matinada del 17 de febrer van passar la tanca En total, en les dues incursions hi ha una quarantena de ferits entre immigrants i agents de la policia espanyola i marroquina Més de 1400 immigrants es troben concentrats a l’enclavament, el centre d’acollida del qual només té capacitat per a 500
Constantí I Taš de Bulgària
Història
Rei asènida de Bulgària (1257-77).
Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo
Juan de Zúñiga-Avellaneda y de Bazán
Història
Comte consort de Miranda del Castañar i primer duc de Peñaranda de Duero (1608).
Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas