Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
L’Audiència Nacional traspassa totes les causes contra els activistes i polítics independentistes al Tribunal Suprem
La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem TS les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme Forcadell i la…
Amnistia Internacional critica el govern espanyol per l'u d'octubre i l'empresonament de líders independentistes
En el seu informe anual, Amnistia Internacional constata atacs al dret a la llibertat d'expressió, al dret de reunió pacífica i males pràctiques policials En concret, censura les càrregues policials en el referèndum de la independència i critica l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, respectivament També critica les pràctiques antiimmigratòries i la política d'habitatge del govern espanyol
Moviment de Defensa de la Terra
Partit polític
Organització independentista sorgida el 1984 de la confluència del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’Independentistes dels Països Catalans.
Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat,…
Comitès de Defensa de la República
Història
Grups d’activistes independentistes catalans que duen a terme accions reivindicatives, propagandístiques i de desobediència civil respecte a l’Estat espanyol i les seves autoritats.
Tenen l’origen en els grups que s’organitzaren localment per a impulsar la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre , dificultant-ne l’acció policial contra els preparatius Per aquest motiu, inicialment reberen el nom de Comitès de Defensa del Referèndum Un cop celebrat aquest, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució canviaren la denominació i centraren les accions en la denúncia de la repressió de l’Estat a Catalunya i de l’existència de presos polítics, i en la reivindicació de la República D’estructura descentralitzada, actuen a partir d’assemblees locals o comarcals i s’…
El FC Barcelona guanya la Copa del Rei
El primer equip del FC Barcelona guanya el seu trentè títol de Copa en imposar-se al Sevilla per 5 a 0 Com en les edicions anteriors, l’emissió de l’himne espanyol rep una gran xiulada de l’afició blaugrana Abans del partit, la policia requisa símbols independentistes i indumentària de color groc allusiva als presos polítics independentistes
Celebració de l’Onze de Setembre
Se celebra el Dia Nacional de Catalunya amb una de les manifestacions menys nombroses des de l’arrencada de l’anomenat procés independentista 2010 Sota el lema “objetiu independència”, unes 600000 persones participen en la concentració que té com a centre la plaça d’Espanya de Barcelona Les entitats convocants, ANC i Òmnium Cultural, hi reclamen unitat als partits independentistes La manifestació aquest any també ve marcada per la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participa en els actes…
Narcís Marull i Torrent
Farmàcia
Farmacèutic.
Es traslladà a Amèrica i s’establí a la zona de La Plata, probablement a Buenos Aires Féu constants viatges entre Buenos Aires i Montevideo, ciutat on residia el seu oncle, que tenia una farmàcia que proveïa de medicina l’hospital local Dedicat al comerç de productes farmacèutics, importà medicaments directament dels EUA i Àsia Amb motiu de les invasions angleses a l’Argentina, el 1807 féu un donatiu al Cabildo Arran de la seva amistat amb el virrei Cisneros entrà en l’administració colonial, i fou nomenat notari auxiliar Durant els primers moviments independentistes es mantingué…
Marcel·lí Perelló i Domingo
Història
Política
Polític.
Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent…
guerres de Cuba
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…
estelada
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera…