Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Johann Tobias Mayer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals
Hermann Reutter
Música
Compositor i pianista alemany.
Inicià la seva activitat professional acompanyant intèrprets de lieder i, posteriorment, fou professor als conservatoris de Berlín i Stuttgart Influït per Hindemith, escriví més de 200 lieder , les òperes Saul 1928, Der verlorene Sohn 1928, Don Juan und Faust 1950 i Hamlet 1980, diversos ballets i obres corals i instrumentals
Germaine Tailleferre
Música
Compositora francesa.
Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955
Angelo Tarchi
Música
Compositor italià.
Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…
batalla
Música
Obra de caràcter descriptiu que recrea l’agitació i l’estrèpit d’una batalla.
Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals
Marin Marais
Música
Compositor i instrumentista de viola de gamba francès.
Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals
Dixieland style
Música
Modalitat de jazz tradicional sorgit a la Louisiana a la primeria del segle XX i practicat per músics blancs, a imitació de l’estil dels negres de Nova Orleans.
Executat per petits conjunts instrumentals, es caracteritza per una polifonia improvisada pels instrumentistes de vent Empra un llenguatge melòdic expressiu i harmònicament molt simple Algunes de les orquestres de més relleu han estat la Reliance Brass Band, la Original Dixieland Jazz Band i la New Orleans Rhythm Kings Ha estat actualitzat després de la Segona Guerra Mundial
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
noël
Música
Cançó d’origen popular relacionada amb el temps de Nadal.
Al s XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Al s XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat
rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla