Resultats de la cerca

Fill d’hotelers, fou deixeble de JM Soler i Magne Bosch S’inicià professionalment l’any 1927 en l’orquestra de ball Els Roviras de Bordils després ingressà en la Unió Cassanenca 1928 i fou membre de la Unió Artística de Vidreres 1932-35 i 1939-40 El 1937 fou seleccionat per la Generalitat per a formar part de la cobla que efectuà una gira per Europa Posteriorment actuà amb Els Fatxendes 1944-53 i en la Cobla Selvatana 1954, fins que l’any 1955 fou sollicitat per La Principal de La Bisbal, formació amb la qual, amb una remarcable tècnica i un so personal i característic que el feren molt…

Començà tocant a la Cobla La Principal de Tortellà El 1926 es traslladà a Barcelona i ingressà a la Cobla Barcelona, on romangué fins que entrà a la Banda Municipal de Barcelona el 1930 Aquest fet, però, no impedí que durant molts anys continués actuant amb diverses cobles Fou catedràtic de tenora i tible al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Compongué diverses sardanes, entre les quals destaquen Remei, Les Maries i Empar

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a himne durant…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons…

Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un…

Esdevingué cèlebre com a clarinetista i trombonista i el 1932 formà orquestra pròpia Les seves composicions, entre les quals es destaquen Moonlight Serenade, In the Mood, Sunrise Serenade i Serenade in Blue , assoliren molta fama Morí en accident d’aviació

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies