Resultats de la cerca

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…

La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la vida i les…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

El periodista Joan de Sagarra ideà, en clau irònica, la denominació que emprà en un article i que posteriorment perdurà Fou el fundador i animador del local Oriol Regàs , que l’obrí l’any 1967 Els seus assidus formaven un conglomerat heterogeni que tenia, però, en comú, l’extracció social benestant, un posicionament genèricament d’esquerres, l’esperit hedonista i lúdic que es corresponia a un cert aire de provocació contra el franquisme imperant, la vocació cosmopolita i l’exaltació de la desinhibició i la creativitat Tot i que no constituí un moviment en sentit estricte, en…

Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una de les…

Es destacà sobretot com a novellista Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio Im Schlaraffenland ‘Al país de Xauxa’, 1900 i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy ‘Les deesses o les tres novelles de la duquessa d’Assy’, 1902-03 A Professor Unrat 1905 presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una sèrie de…

Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’…

Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors si en…

Treballa la performance en installacions com a directora, i també el vídeo i la fotografia Té una important obra poètica i política Tingué un rol actiu en el desenvolupament de la performance i l’art feminista, i, amb personatges ficticis, potencià l’autobiografia com a forma narrativa no convencional Un dels seus treballs més coneguts és 100 Boots , una sèrie de postals en blanc i negre on desenvolupa de forma narrativa un itinerari de 100 botes en diversos llocs i situacions diferents També ha treballat amb un punt d’humor subversiu i una forta càrrega irònica The Golden Death 2001 és una…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia, recollí moltes de…