Resultats de la cerca

Visqué malalta a Londres, on publicà A Drama of Exil ‘Un drama de l’exili’, 1845 i fugí a Itàlia amb Robert Browning, amb el qual es casà La seva poesia combina el lirisme romàntic amb l’erudició sovint abstracta Es destacà, sobretot, per la sinceritat personal dels Sonnets from the Portuguese ‘Sonets del portuguès’, 1847 i com a narradora amb un gran sentit de la ironia en la novella en vers Aurora Leigh 1847

Fill de Manuel Casado Nieto La seva obra és recollida en els volums Rexistro de menores espantos 1973, Os preludios 1980 i Libro de Caldelas 1982, on exposa l’experiència personal en un to colloquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d’una òptica profundament gallega ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota Conreà, també, la narració O inverno do lobo 1985 i Os Brasileiros 1985

Estudià germanística, i fou professor a diverses universitats europees, americanes i japoneses En les seves novelles i narracions, entre les quals Fremdkörper ‘Cossos estranys’, 1968, Albissers Grund ‘El motiu d’Albisser’, 1974, Baiyun oder die Freundschaftsgesellschaft ‘Baiyun o l’associació de l’amistat, 1980 i Leib und Leben ‘Cos i vida’, 1982, descriu amb ironia la desorientació i la solitud dels ciutadans mitjans dels països desenvolupats També ha escrit obres de teatre i nombrosos assaigs

Les seves novelles — Cerca de Oviedo 1946, Los liberales 1965, El reinado de Witiza 1968, El rapto de las Sabinas 1969, Las hermanas coloradas 1970, El carnaval 1981— i els seus relats — Memorias de un cazadotes 1953, Cuentos republicanos 1961, Historias de Plinio 1968, Cuentos de amor vagamente 1985— descriuen personatges i ambients populars amb una amable ironia També publicà assaigs i estudis literaris Antología de cuentistas españoles contemporáneos 1959 i El teatro social en España 1962

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Pertanyent al grup Germans de Serapió, és autor de nombrosos contes humorístics amarats d’una ironia fina i penetrant, com Rasskazy Nazara Il’iča gospodina Sinebr'ukhova ‘Contes de Nazar Ilitx, senyor Sinebriukhov’, 1922, Uvažajemy grazdane ‘Respectables senyors’, 1926, etc Darrera la burla, però, s’entreveu una amargor i una tristesa que reflecteixen la profunditat de les seves creacions Els contes Prikl’učenija obes’jany ‘Aventures d’una mona’, 1946 i Pered voskhodom solnca ‘Abans de l’alba’, 1943 foren condemnats oficialment

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Convertit al protestantisme, publicà a Amsterdam Mémoires de Portugal 1741 i Cartas familiares 1741 i a Londres les trameses mensuals d' Amusement périodique 1751, on ataca les formes de la religiositat portuguesa des d’una posició racionalista Al seu Discours pathétique 1756 considerà el terratrèmol de Lisboa 1755 com un càstig de Déu pels crims de la inquisició i fou cremat en efígie Les seves obres en portuguès són plenes de gallicismes i els seus escrits, en general, són plens d’ironia i de força expressiva