Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…
Maria-Mercè Marçal i Serra
Maria-Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…
,
Teresa Fusté i Serret

Teresa Fusté
© Arxiu Família Grau-Fusté
Escultura
Pintura
Arts decoratives
Pintora, escultora i dissenyadora de joies.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Montané La seva obra pictòrica se centrà principalment en el paisatge i utilitzà una tècnica pròpia de caràcter mixt En l’àmbit escultòric treballà el bronze, el marbre i el fang, amb una producció orientada sobretot a la representació de la figura femenina amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona realitzà una collecció d’escultures dedicada a diverses disciplines esportives L’any 1985 inicià també la seva activitat en el camp del disseny de joies Exposà individualment i collectivament fins el 1994 en diverses ciutats…
Ireneu Maria Segarra i Malla

Ireneu Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
Ermengol Coll i Armengol
Etnologia
Cristianisme
Missioner i etnòleg claretià.
Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899