Vida i obra
La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània. Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall. Col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions, Escrivim a les parets i Dones en lluita.
La seva primera obra, Cau de llunes (1977), guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha il·luminat, de fet, tota la seva obra: agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Nacionalista radical, la seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, es mou en una posició eclèctica que li fa incorporar elements de la tradició poètica popular i també les alternatives més formals i clàssiques de la sextina i el sonet. Les tres opressions que es manifestaven a Cau de llunes continuen, amb matisos i un coherent procés evolutiu, a Bruixa de dol (1979), Terra de mai (1982), Sal oberta (1982), on incorporà un cicle de poemes sobre l’experiència de la gestació, i a La germana, l’estrangera (1985), on poetitza l’experiència de la maternitat. Aquests cinc llibres, juntament amb Desglaç (1989), foren aplegats en un volum d’obra completa, Llengua abolida (1973-1988) (1989), en què, en un pòrtic a mena de pròleg, “Sota el signe del drac”, la poeta reflexionava sobre els eixos i els camins d’aquests primers quinze anys de poesia.
A grans trets es poden distingir dues etapes, la frontera de les quals seria el volum La germana, l’estrangera. En la primera, l’esquema poètic recurrent és donat per la tensió entre el jo poètic, la lluna i l’ombra. I entén per ombra el llast, la zona no explorada de la pròpia personalitat, la por, el fat i els fantasmes que paralitzen. Aquest triangle funciona fins a Sal oberta i es trenca en els dos darrers volums per a radicalitzar-se en els aspectes de la seva feminitat essencial. La seva obra poètica s’ha tancat en el llibre pòstum Raó del cos (2000), on recull poemes d’alta lucidesa sobre la pròpia malaltia, i en dues antologies de la seva poesia, Contraban de llum (2002) i El meu amor sense casa (2003).
Els seus poemes foren musicats per Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet, entre d’altres. El 1981 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona.
La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), la protagonista de la qual fou la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones després de Safo, fou guardonada amb els premis Carlemany (1994), Crítica Serra d’Or (1995), Crexells (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). És una de les novel·les més importants dels darrers vint anys del segle XX. L’any 2019 fou publicat el recull Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).
Traduí V. Woolf i D. Barnes, i, en col·laboració, A. Akhmàtova i M. Tsvetàieva. Com a assagista ha estudiat l’obra d’escriptores com Clementina Arderiu o Rosa Leveroni i els seus estudis s’han reunit en el llibre pòstum Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.
Bibliografia
- Broch, À. (2007): Sobre poesia catalana. Barcelona, Proa, p. 19-23 i 327-332.
- Climent, L. (2008): Maria-Mercè Marçal. Cos i compromís. València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / PAM.
- Diversos autors (1989): “Monogràfic Maria-Mercè Marçal”. URC, 4/5.
- Diversos autors (2007): “Monogràfic dedicat a Maria-Mercè Marçal”. URC, 22.
- Diversos autors (2008): “Monogràfic dedicat a Maria-Mercè Marçal”. Reduccions, 89/90.
- Julià i Capdevila, Ll. (1998): Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Centre Català del PEN Club.
- Julià i Capdevila, Ll. (2001): “Estudi introductori”, dins Marçal, M.-M.: Contraban de llum. Antologia poètica. Barcelona, Proa.
- Montero, A. (1986): “Experiència i paraula”. Daina, 1, p. 77-101.
- Salvador i Liern, V. (2000): “La metàfora en la poesia de Maria-Mercè Marçal”, dins Llengua abolida. 1r Encontre de Creadors. Lleida, Ajuntament, p. 71-76.