Resultats de la cerca

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII

Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi

És un dels vestigis principals de la civilització protohistòrica anomenada de l’Indus Fou descobert per RDBanorji 1921 i excavada per JMarshall i EMackay Presenta una estructura urbanística octogonal murallada, amb un sistema d’edificis i serveis públics molt ben tingut cases de dos pisos i pou propi el material emprat és el totxo unit amb argamassa Hom ha trobat al cementiri nombrosos segells, figures de terra cuita, ceràmiques i joies, que confirmen el fet d’una relació comercial i històrica amb Mesopotàmia

Format a París 1875-79 i a Roma 1880-84 Influït pel manierisme, adquirí un estil que hom ha assimilat al Modernisme És autor, entre altres obres, de la font monument a lord Shaftesbury, a Londres 1887-93 —el popular Eros de Piccadilly Circus—, considerada la primera estàtua d’alumini erigida a la Gran Bretanya i que ell concebé com un nou tipus de monument per a evitar el retrat de cos sencer Fou també dissenyador de joies Fou nomenat cavaller el 1932

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del s V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes

Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…