Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
Šem Ṭob ben Iṣḥaq ibn Ardutiel
Literatura
Escriptor jueu.
Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en la…
Iṣḥaq Aboab
Literatura
Judaisme
Escriptor jueu.
Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa
Hayyim Hazaz
Literatura
Escriptor jueu.
Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista Residí en diversos països fins el 1931, que s’installà a Jerusalem definitivament En les seves primeres novelles descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la…
Simon Halkin
Literatura
Escriptor jueu.
Emigrat als EUA 1914-32, hi fou professor a l’Hebrew Union College de Cincinnati i al Jewish Institute of Religion Nova York Des del 1949 fou catedràtic de literatura hebrea moderna a la Universitat Hebrea de Jerusalem És autor de Modern Hebrew Literature Trends and Values 1959, de poesies i de nombroses traduccions
Cresques de Viviers
Esoterisme
Judaisme
Astròleg jueu.
Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme
Vidal Benvenist Saporta
Història
Literatura catalana
Traductor.
Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català
,
Yosef ibn Šĕmuel ibn Nagrella
Història
Judaisme
Política
Polític jueu andalusí.
Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí
Pinchus Krémègne
Pintura
Pintor jueu lituà.
Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc
Ernst Toch
Música
Compositor austríac jueu.
Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films
Viktor Adler
Història
Política
Polític austríac jueu.
Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat secretari d’estat…