Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema…
Junta del Clergat Regular
Organisme creat a Barcelona el 1812 pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar el clericat regular de la jurisdicció eclesiàstica ordinària.
La presidència de la Junta fou atorgada a Vicenç Sopena, dominicà afrancesat La Junta feu d’autoritat intermèdia entre el clericat regular i el govern francès
Junta provisional de Catalunya
Creació d’una junta provisional de Catalunya presidida pel canonge Josep Espiga i Gadea
Junta Superior de Catalunya
Constitució de la Junta Superior de Catalunya, màxim òrgan de la resistència a Catalunya
Junta Suprema de Vigilància
Organisme creat a Barcelona (10 d’octubre de 1841) pels progressistes més destacats de l’ajuntament i la diputació davant la revolta dels moderats iniciada per O’Donnell a Pamplona.
Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un…
junta general d’accionistes
Dret administratiu
A les societats anònimes o de responsabilitat limitada, organisme sobirà, decisori, no permanent ni executiu.
Els seus acords regeixen la voluntat social i tracten de l’aprovació dels estatuts fins a la del balanç de la liquidació final
junta de conciliació sindical
Història del dret
Organisme de l’Estat espanyol creat el 1958 com a tràmit previ i obligatori abans de passar a la Magistratura del Treball per resoldre un conflicte.
Suprimit, les seves funcions foren assumides per l’IMAC, que a Catalunya pren el nom de CEMAC Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
Junta de Comerç Exterior
Economia
Organisme creat a Barcelona pel decret del 15 d’octubre de 1936 del govern de la Generalitat de Catalunya per organitzar qualsevol importació o exportació i estimular el bescanvi de productes amb l’exterior.
Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República