Resultats de la cerca

El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal…

Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla

Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…

El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a la Tet, per l’esquerra a l’indret del pantà de Vinçà L’agricultura és predominantment de secà hom conrea sobretot cereals i vinya Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla La població, que el 1836 tenia 225 h, començà a minvar des d’aleshores, però es recuperà a la segona meitat de segle durant la primera meitat del s XX tornà a disminuir El poble arboçolencs 594 m alt és situat sota el coll de Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià l’església parroquial de Santa Eulàlia és esmentada ja el 1142…

Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”

El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall…

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…