Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’installà com…

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels tretze als…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…

Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe, El príncipe…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…

Músic prolífic amb més de trenta anys de carrera, és considerat el pare del folk-rock Començà els anys seixanta amb bandes de garatge com The Squires El 1966, junt amb Steven Stills, formà Buffalo Springfield Quan dos anys després la banda es dissolgué, Young emprengué la seva carrera en solitari, acompanyat dels Crazy Horse L’any següent, junt amb Crosby, Stills & Nash enregistrà Déjà Vu , que fou el disc més venut als EUA el 1970 Durant els anys setanta aconseguí grans èxits com Harvest 1972, número 1 en les llistes nord-americanes, On the Beach 1974, Tonight’s the Night 1975, May You…

Dugué a terme un teatre polèmic i agressiu, no comercial, basat en l’experimentació, l’expressió corporal i la creació collectiva, amb muntatges com Vietrock 1966, America Hurrah 1968 o Terminal 1970

Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta Argentina o A…

Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'installà a Barcelona, on es graduà el 1966 S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M Martorell i Codina , amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962 De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona , les escoles Garbí 1965 i Thau 1974, la Mansana Mollet 1987, l’hotel Melià de Puerto Vallarta Mèxic, 1990, els habitatges Kochstrasse de Berlín 1992, la nova seu de la UGT a Barcelona…

Filla d’emigrants noruecs, el seu pare fou un destacat estudiós de l’emigració noruega als Estats Units Durant la joventut passà llargues temporades a Noruega, i es diplomà en arts a Bergen De tornada als Estats Units, es graduà en història al St Olaf College de Minnesota 1977 El 1978 anà a Nova York, on prosseguí la formació literària, mentre es guanyava la vida amb feines diverses Publicà també els primers poemes 1981, reunits el 1983 en el volum Reading to You , i el 1986 es doctorà en literatura anglesa per la Universitat de Columbia Casada amb l’escriptor Paul Auster  1987, i dedicada…