Resultats de la cerca

El 1996 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb Douglas DOsheroff i Robert CRichardson, pel descobriment de les transaccions a fases superfluides de l’heli-3 a temperatures de tres millèsimes de grau sobre el zero absolut Aquesta troballa té un paper important en el coneixement del comportament dels sistemes quàntics on intervenen moltes partícules amb forta interacció

La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies el budisme zen i la cultura japonesa durant uns anys residí en aquell país, la tradició occidental, especialment el Renaixement tardà, o les cultures de l…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979…

Professor a la Universitat de Michigan des del 1948, s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà Entre els seus escrits destaquen Phonetics 1943, Phonemics 1947, Tone Languages 1948 i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior 1954-60

Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i les drogues…

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou ocasions en…

Estudià a la Universitat de Nova York i es doctorà a la de Wisconsin 1957 Després d’una breu estada a Europa i al nord d’Àfrica, retornà als EUA i fou professor a la Universitat Fairleigh Dickinson Fou catedràtic d’història medieval a l’Adelphi University i al University Seminar on the History of Legal and Political Tought and Institutions de la Universitat de Columbia, a Nova York L’any 1970 publicà en anglès un estudi sobre l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó, que fou traduït al català, en dos volums, com L’Imperi catalano-aragonès 1200-1350 1975 Fou, també, editor de Spain of…