Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
flor de cera
Flor de cera (Hoya Carnosa)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les asclepiadàcies, que fa més de 2 m, amb fulles oposades, ovades, gruixudes i carnoses i amb inflorescències cimoses de flors blanques i carnoses.
És una planta de jardí oriünda de la Xina i d’Austràlia
sequi
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les cucurbitàcies, monoica, híspida i capreolada, de fulles cordiformes lobulades, de flors pentàmeres, petites i blanquinoses, i de fruits en pepònide, grossos i comestibles.
És una planta pròpia de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels maies, els asteques i altres amerindis
croca de llevant
Botànica
Liana de la família de les menispermàcies, de fulles simples enteres, pròpia del sud i del SE de l’Àsia, que fa fruits bacciformes de color purpuri, les croques.
arítjol
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
Les asclepiadàcies
Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de LaPatum
arc musical
Música
Instrument primitiu, avantpassat de l’arpa, encara en ús a Àfrica i a Oceania, consistent en una corda o liana tesada entre els dos extrems d’un arc de fusta flexible.
vidalba baleàrica
Botànica
Liana de la família de les ranunculàcies de fins a 4 m de llargària, amb circells, de fulles simples, trífides o tripartides, oposades, de flors blanquinoses, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en màquies, a les Illes Balears
ridorta
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de 3 a 5 m de llargària, de fulles oposades i bipinnades, de flors blanques, oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en plurinúcula.
Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d’Europa Té propietats vesicants