Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
coral·lina
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les criptonemials, molt calcificades, freqüents a les costes mediterrànies, on formen pinzells rosats o blancs, d’aspecte cespitós.
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
dicloxacil·lina
Farmàcia
Penicil·lina resistent a la penicil·linasa, obtinguda sintèticament per doble substitució amb clor en posició orto- de l’anell benzènic de l’oxacil·lina.
Hom l’empra en el guariment de les infeccions estafilocòcciques
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
membrana vitel·lina
Biologia
Anatomia
Membrana que, a l’ou, separa l’òvul de la resta dels components que el formen.
És típica de certs ous, com els dels espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors
Avel·lina Lacasa
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya de 100 m lliure 1945 i de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1944, 1945 La primera d’aquestes dues travessies fou declarada Campionat de fons per la federació espanyola i, per tant, també n’esdevingué campiona estatal, títol que s’afegí als vuit conquerits en piscina, una vegada en 100 m lliure 1946, una altra en relleus 3 × 100 m estils 1947 i sis vegades en 4 × 100 m lliure 1942-47
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
Andreua Avel·lina Carrera
Música
Soprano.
Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso al Teatro…
A. Marcel·lina Vinent Grases
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia