Resultats de la cerca
Es mostren 801 resultats
plana de Galič i Čukhlom
Regió de Rússia, a la part occidental de Kostroma, a la divisòria dels rius Kostroma i Unža.
El relleu es caracteritza per l’alternança de turons amb pendent suau i depressions amples i planes Una part de les depressions és coberta de fanguissar, i l’altra, de llacs poc profunds llacs Galič i Čukhlom
Tampere
Mercat a la ciutat de Tampere, a Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà
Chancey Juday
Ecologia
Geografia
Limnòleg nord-americà.
Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
ambient extrem
Ecologia
Ambient que exigeix de l’organisme que hi està adaptat una estructura morfològica o un mecanisme bioquímic especials.
Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
Moab

Vista des de l'aire de la mina de Moab
Ciutat
Ciutat i capital del comtat de Grand, a l’estat d’Utah (EUA).
És un centre turístic per la proximitat als parcs nacional dels Arcs i de Terra de Canyons, caracteritzats per la formació d'arcs més de 2000 i l'erosió del terreny pels rius Colorado i Green, respectivament Uns 30 km a l'oest de la localitat hi ha la mina de Moab, on s'extreu potassa utilitzant un mètode que combina la dissolució de la mateixa en la mina i l'evaporació solar en uns llacs per tornar a cristallitzar el producte Aquests llacs es caracteritzen pels seus colors de tons blavosos i lilosos
Lake District
Espai natural
Regió del NW d’Anglaterra, al comtat de Cúmbria (2.243 km2).
D’un nucli muntanyós central Scafell Pike, 978 m, cobert de bosc, irradien profundes valls, modelades per l’acció glacial, amb diversos llacs llac de Windermere, i altres valls, suspeses, que donen lloc a salts d’aigua Des del 1951 constitueix un parc nacional, de notable afluència turística Alguns dels llacs Thirlmere, Ullswater són utilitzats com a reserves d’aigua L’economia local es basa en la ramaderia extensiva i l’avicultura Successivament ampliat, l’any 2017 el parc nacional ocupava una àrea de 2362 km 2 Al juliol d’aquest any la UNESCO l’inclogué en el patrimoni mundial…
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…