Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
cançó fescennina
Literatura
Cançó dialogada en vers amebeu, d’origen rústic i de to obscè i jocós.
Era cantada pels llatins primitius a les noces, i ha estat utilitzada fins a èpoques tardanes El nom prové de Fescènina , ciutat de l’Etrúria meridional
Edgar Marcos Borjas
Ball esportiu
Ballarí.
Fou campió de Catalunya en la modalitat deu balls amb Saray Gómez 2005 i campió d’Espanya en balls llatins amb l’hongaresa Orsolya Toht 2007
August Immanuel Bekker
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany, professor a Berlín.
Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae
do
Diferents posicions de la nota do3 en les claus de sol en segona línia, de fa en quarta i de do en tercera
© fototeca.cat
Música
Nom de nota de l’escala musical diatònica.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès En els països no llatins s’indica amb la lletra C
bosnià
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat
parlada a Bòsnia i escrita en caràcters llatins.
croat
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat parlada a Croàcia i escrita en caràcters llatins.
Copa dels Deu Balls
Ball esportiu
Trofeu de ball esportiu disputat des de l’any 2008.
Reuneix les tres millors parelles segons els resultats obtinguts al Campionat de Catalunya d’estàndard i al Campionat de Catalunya de balls llatins La primera edició tingué lloc a Roses
unió de Brest-Litovsk
Unió establerta el 1596, a la ciutat de Brest-Litovsk, entre l’Església rutena, de Polònia i Lituània, i Roma, amb l’aprovació del papa Climent VIII i el rei Segimon III de Polònia.
Per aquesta unió, molts cristians de ritu bizantí eslau passaven al catolicisme tot conservant llur ritu Aquesta unió trobà després l’oposició de l’Església russa i també dels polonesos llatins
Ramon Balart i Granada
Lingüística i sociolingüística
Professor de llatí, net de Francesc Balart.
És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma
Hipònax
Literatura
Poeta iambògraf grec.
Exiliat per motius polítics, compongué epodes i iambes amb metre coriàmbic, coneguts només fragmentàriament famosos per llur erotisme i per llur realisme espontani, influïren els poetes hellenístics i els poetae novi llatins