Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
capgiró
Agronomia
Cada solc de biaix que es fa en un tros de terra quan no és possible de llaurar de llarg.
llobada
Agronomia
Tros de solc, cavada, etc., que resta sense llaurar o fer, a causa d’un descuit o d’un obstacle.
jova
Història del dret català
Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una jornada o més.
música de Múrcia
Música
Música desenvolupada a la comunitat autònoma de Múrcia.
Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…
tornall
Agronomia
Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar.
tallant
Oficis manuals
Peça de ferro acerat que es posa a l’arada, per sobre la rella, i serveix per a tallar la terra en llaurar.
sòl-ciment
Construcció i obres públiques
Geologia
Millora de les característiques portants d’un sòl, consistent a llaurar el terreny natural, barrejar-lo dosificadament amb pasta de ciment i tornar-lo a estendre i compactar.
conlloga
Agronomia
Acte de deixar-se mútuament l’animal de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a llaurar, batre, etc.
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
Cuereta blanca
La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…