Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Antolí Sala
Música
Compositor i mestre de capella català.
Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins
Joan Prenafeta
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau
Dídac Montes
Música
Compositor de possible origen català.
L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum
Gombau de Camporrells
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1192-1205).
D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta mateixa catedral
Club Bàsquet Aracena

La plantilla del Club Bàsquet Aracena celebrant el triomf a la Lliga Catalana LEB del 2003
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de l’Hospitalet de Llobregat.
Impulsat per Julio Gálvez, fou fundat l’any 1996 Debutà a primera catalana ocupant la plaça de l’AE l’Hospitalet i ascendí de categoria el mateix any La temporada 1997-98, dirigit per Carme Lluveras, aconseguí l’ascens a la Lliga EBA Guanyà la Lliga Catalana EBA en dues ocasions 1999, 2001 L’any 2001 es traslladà a la població lleidatana de Ponts on, dirigit per Xavi Pascual, pujà a la Lliga LEB El 2003 guanyà la Lliga Catalana LEB i la Copa Príncep d’Astúries La temporada 2003-04 descendí a la LEB2 i signà un acord de fusió amb el CB Alcúdia de Mallorca Per problemes legals…
Josep Ferrer i Beltran
Música
Compositor i organista.
Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb…
Jaume Agelet i Garriga
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…
,
Josep Lluís Bruna Brotons

Josep Lluís Bruna Brotons
Josep M. Prat
Esport general
Dirigent esportiu.
Al principi dels anys seixanta del segle XX, s’inicià en la pesca amb mosca de salmònids Participà en la creació de l’Associació de Mosca i Salmònids de Catalunya, de la qual fou el primer president Participà en la creació de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de la qual fou vicepresident L’any 2000 entrà com a directiu a la Federació Espanyola de Pesca i Càsting, el 2004 fou nomenat vicepresident i el 2008 president El 2009 fou elegit membre de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Pesca Esportiva amb Mosca Fou fundador i president de la Societat de Pescadors…
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia començat a treballar…