Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Josep Manaut i Viglietti
Pintura
Pintor i tractadista.
Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre
Héctor Faubel i Rojí
Motociclisme
Motociclista.
Ha participat diversos cops en els Campionats del Món de Motociclisme en les categories de 125 cc i 250 cc Des del seu primer Gran Premi, el 2000, ha aconseguit vuit victòries i 26 podis En 125 cc assolí la segona plaça de la classificació del Mundial el 2007 i la tercera el 2006 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc El 2008 participà en una campanya a favor de la matriculació escolar en català de l’entitat Escola Valenciana
Josep Santés i Murgui
Història
Guerriller carlí.
Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant
Carme Aranegui i Gascó
Arqueologia
Arqueòloga.
Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell Professora adjunta de la Universitat de València 1976, des del 1985 n'és catedràtica d’arqueologia El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta Llíria i de Sagunt També ha participat en els treballs d’excavació a la ciutat feniciopúnica i romana de Lixus Marroc Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el…
la Cova
Caseria
Partida
Caseria i partida del municipi de Manises (Horta del Sud), al voltant del mas de la Cova, a la dreta del Túria, vora la séquia de Quart.
Té estació del ferrocarril de València a Llíria
els Cims de Sant Antoni
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Paterna (Horta del Nord) i Bétera (Camp de Túria).
És utilitzada cada vegada més com a primera residència a causa l’obertura de l’autovia València-Llíria el 1992
Casinos
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb els Serrans; el terme és drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.
L’agricultura és gairebé totalment de secà el conreu principal és la vinya 420 ha, amb la producció de raïm per a l’elaboració de vi de taula hi ha una cooperativa vinícola Uns altres conreus són els de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Hi té una certa importància la ramaderia a l’hivern hom arrenda els pasturatges, de propietat municipal, al bestiar transhumant del Sistema Ibèric hi passa la carrerada del Túria Hi ha també una florent avicultura És tradicional la fabricació d’ametlles garapinyades Hom explota una important mina de caolí i una guixera ambdues transformen el producte in situ…
Tomàs Lleonard Esteve
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria 1627-72 i del frontal de l’altar major de la seu de València 1684 Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim ~1637
Teresa de Jesús Jornet i Ibars
Cristianisme
Religiosa.
Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el 1958 i…
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…