Resultats de la cerca

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5000 m llisos Fou campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1995 i campió de Catalunya d’aquesta especialitat 1994, 1999, i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions 1993, 1995 D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3000 m llisos en pista coberta 1994

Fou el primer corredor europeu que guanyà els 100 m llisos i els 200 m llisos en uns mateixos Jocs Olímpics Munic 1972 amb uns temps de 10'14 i 20’, respectivament Atleta molt tècnic, es formà en el centre estatal d’entrenament de Kíev Assolí el títol continental júnior i el rècord d’Europa dels 100 m en 10’ i dels 200 m en 20’ A Munic conquerí també la medalla d’argent dels relleus 4 x 100 m 38'50 Es retirà el 1978

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988

És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme

Començà practicant la gimnàstica, però destacà en atletisme a les files del Club Gimnàstic de Tarragona També practicà handbol i lluita grecoromana Es proclamà campió de Catalunya de 110 m tanques 1916, 1918, 1920, llançament de pes 1918, 1920, 1923, 1924, disc 1918 i javelina 1918, i d’Espanya de javelina 1918 i 110 m tanques 1919 Entre el 1917 i el 1924, establí deu rècords catalans en les diferents proves de llançament, els 110 m tanques i els 100 m i 200 m llisos També fou plusmarquista espanyol dels 60 m, 200 m llisos i 200 m tanques Un cop retirat, obrí un…

Ha format part del Club Atlètic Mollet i del Club Triatló Granollers Sempre en la categoria T46, fou campió d’Espanya de 200 m llisos 2001, 400 m 2001, 2002, 800 m 2003 i 1500 m 2008, 2010 El seu palmarès inclou també medalles en Campionats d’Europa en 4 × 100 m i en 4 × 400 m llisos 2003, i en 800 m 2007 Fou finalista en els Campionats del Món 2006 en 800 m i 1500 m Posteriorment, s’inicià en el triatló i aconseguí ser campió d’Espanya 2009, 2010 i subcampió d’Europa 2010 També fou campió d’Espanya de duatló 2010, campió d’Europa 2010 i subcampió del món 2010

Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les…