Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
guardacadena
Transports
Barrot o llistó de fusta clavat al cantell de les taules de guarnició per a subjectar les cadenes de les bigotes.
espasar
Indústria tèxtil
Amidar (una peça de roba) valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts d’uns 50 cm o menys.
lligat en trèvol
Heràldica
Dit de les ales de les àguiles carregades cadascuna d’una mena de llistó o tija arquejada i trevolada en l’extrem exterior.
guiadora
Indústria tèxtil
En l’ordit a mà, llistó de fusta amb una sèrie d’ullets de vidre o porcellana pels quals passen els fils d’ordit.
llepassa
Construcció i obres públiques
Llistó llarg i flexible que empren els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d’escala o altres corbes.
estiba
Tecnologia
Pila de taulons, posts o llates feta de manera que entre les peces hi hagi un llistó que hi permeti la deguda circulació d’aire.
costella
Costella del clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, cadascun dels reforços, en forma de llistó, encolats a la cara interior de la taula harmònica d’alguns cordòfons.
Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes
corredora
Música
En l’orgue equipat amb salmer mecànic, llistó que, connectat al tirador o la plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament en accionar-los.
A través dels seus forats transversals dona pas a l’aire provinent del salmer, que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…