Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Llúcia López Martínez
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004
Francesc Baltasar Llucià
Rugbi
Jugador de rugbi, àrbitre, entrenador i dirigent esportiu.
Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la…
Llucià Gallissà i Costa

Llucià Gallissà i Costa en un retrat de Llucià Costa
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Història
Humanista, bibliotecari, historiador de la literatura, poeta i erudit.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…
Nit de Santa Llúcia

Guardonats en l'edició de la Nit de Santa Llúcia del 2019
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Festa literària que se celebra el 13 de desembre (o en una data immediata).
Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia monografies comarcals…
Santa Llúcia de Rajadell
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell (Bages).
La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del segle XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més…
Santa Llúcia de Sobremunt
Caseria
Caseria del municipi de Sobremunt (Lluçanès), de caràcter disseminat, al NE del terme.
Fou bastida el 1407, sota l’advocació de santa Llúcia i santa Quitèria, i refeta el 1720 És molt popular a la comarca Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia del Quer per confusió amb la capella homònima de Prats de Lluçanès
Santa Llúcia de Farrera
Art romànic
Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia
Santa Llúcia Sacosta (Girona)
Art romànic
Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…
Santa Llúcia de Renau
Art romànic
El lloc de Renau, segons E Morera, fou colonitzat al segle XII Hom sap que el castell i la vila foren possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, que Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu Llurs successors foren senyors de Renau fins a la darreria del segle XVII Tot i l’existència d’un castell a l’indret des dels segles XII o XIII, no es coneixen notícies antigues de la seva església, dedicada a Santa Llúcia, encara que és molt probable que existís ja al segle XIII La primera notícia que hi fa referència data de l’any 1435,…
Jordi Llucià i Martí
Pintura
Pintor.
Autodidacte Les seves aquarelles, molt detallistes, retraten la tradició, la família, paisatges, escenes populars, etc Amb la seva filla, Iraida Llucià i Bagüés Terrassa, 1968, pintora i illustradora, ha compartit projectes de pintures murals i escultures per a diverses localitats