Resultats de la cerca

És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia

La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Estudià a Madrid amb Cde Haes i a París amb Meissonier Pintà escenes de gènere i paisatges Amic de MFortuny, s’establí a Granada 1870, on treballà amb aquell, i la seva influència transformà l’estil de Rico donant-li lluminositat i lluentor de color Alhambra Museo de Arte Moderno, Madrid Visqué a París, viatjà per Itàlia i s’establí a Venècia 1882, on es féu famós pels seus paisatges virtuosistes Canal de Venècia Metropolitan Museum of Art, Nova York

Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage

Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, i on seguí desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta lluminositat

Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc

Situat a uns 1400 anys llum de la Terra, orbita una estrella del mateix  tipus que el Sol, la massa i la lluminositat de la qual són força similars, bé que és 1,5 mil milions d’anys més antiga L’òrbita completa del Kepler-452b al voltant de la seva estrella és de 385 dies Per la zona d’habitabilitat  que ocupa, la geologia —que amb molta probabilitat és rocosa — i les característiques de l’estrella que orbita, és considerat el planeta més similar a la Terra dels que hom ha descobert

Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves