Resultats de la cerca
Es mostren 901 resultats
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de…
La sonda Lunar Prospector troba aigua a la Lluna
La NASA anuncia que les dades enviades per la sonda Lunar Prospector confirmen l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit Tot i no ser gaire abundant, l’aigua podria ser suficient per a permetre una primera colonització del satèllit i per a elaborar combustible que facilités els viatges a altres planetes L’anunci coincideix amb la presentació als mitjans de comunicació catalans d’un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya per a fabricar formigó armat a partir del sofre i sense necessitat d’aigua, un mètode desenvolupat en collaboració amb…
La NASA anuncia que no ha trobat aigua a la Lluna
Dos mesos després d’impactar contra la superfície de la Lluna la nau Lunar Prospector, la NASA anuncia oficialment que aquesta operació no va confirmar les expectatives que en algunes àrees de la Lluna hi pugui haver aigua en estat sòlid Tot i suggerir que potser l’impacte es va fer en una zona errònia, la conclusió de la NASA tanca de moment dos anys d’especulacions sobre l’existència d’aigua a la Lluna
La sonda Lunar Prospector impacta en la superfície de la Lluna
La sonda Lunar Prospector, que la NASA va llançar a l’espai des de cap Canaveral el 6 de gener de 1998, s’estavella tal com estava previst a 5000 km/h contra un cràter al pol sud de la Lluna Amb l’anàlisi del núvol de pols aixecat per la nau, la NASA espera determinar la presència d’aigua a la Lluna, un element clau per a futurs assentaments humans al satèllit El seguiment de l’operació es fa des del telescopi espacial Hubble i des d’observatoris terrestres nord-americans
Primer giny espacial xinès a la cara oculta de la Lluna
La Xina anuncia l’allunatge de la missió Chang’e 4, que va ser llançada el 7 de desembre i transporta un vehicle robòtic, el primer a allunar a la cara oculta de la Lluna
fase
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels aspectes sota els quals hom observa el disc brillant d’un cos celeste, especialment de la Lluna i dels planetes.
Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o plena Animació…
marea
© Fototeca.cat
Geologia
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre…
circ lunar
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu
Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…