Resultats de la cerca
Es mostren 2065 resultats
Colldarnat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 243 m d’altitud al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d’Arnat, a la capçalera del torrent de l’Espluga, al camí vell de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell, per on ara passa la pista cap a Montan de Tost.
Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat No gaire lluny d’aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l’Espluga, d’origen romànic
cap Celebàntic
Cap
Segons l’Ora maritima d’Aviè, cap de la costa septentrional de Catalunya, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
aforament per molinet
Construcció i obres públiques
Aforament indirecte consistent a situar, a l’interior del corrent, i paral·lelament al sentit general de circulació, uns molinets que, en girar, moguts pel corrent, permeten de conèixer la velocitat a cada punt a partir del nombre de voltes que fan durant un temps determinat.
Per a obtenir una bona estimació de la velocitat mitjana cal efectuar diversos mesuraments collocant els molinets prop i lluny de les parets del conducte Efectuat correctament, aquest mètode és molt precís
Sant Julià dels Torrents (Lladurs)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però…
Salem
Ciutat
Ciutat del Dècam, Índia, a l’estat de Tamil Nadū.
Situada a la proximitat de jaciments de ferro i manganès i no lluny de la presa de Mettur, s’ha desenvolupat com a centre industrial cotó i seda, comercial i nus de comunicacions
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
mundialització
Sociologia
Desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial.
Una premissa fonamental de l’estudi de la mundialització és considerar que el món constitueix un únic ordre social Actualment molts aspectes de la vida social són influïts per organitzacions i xarxes socials situades lluny de les societats on vivim
Santa Fe (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, primer, i després del de Cornet, no gaire lluny del mas Solà L’església apareix esmentada el 1239 Aquesta església és totalment arrasada sense que hom hi pugui notar cap forma ni paret
musclera
Aqüicultura
Instal·lació construïda per al cultiu extensiu de musclos.
Si les muscleres es troben lluny de la costa, o en zona de marees, acostumen a ésser flotants Quan estan a prop de terra i en zones no sotmeses a marees intenses estan fixades al fons A Catalunya n'hi ha en gran nombre al delta de l’Ebre