Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva. S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal (“Valle Infernale”), que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents. No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però es trobava lluny de l’església dels Torrents. La parròquia dels Torrents apareix en la relació del també apòcrif capbreu de censos de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, confeccionat en una data anterior al segle XIII. De fet, no hi ha cap dada fefaent fins la visita pastoral que l’any 1313 feren els delegats arquebisbals a la parròquia de Sant Julià dels Torrents. Al moment de la creació del bisbat de Solsona, l’any 1593, encara conservava les funcions parroquials, que perdé més tard. Actualment es troba enrunada, no sembla que conservi cap resta de l’edifici antic.