Resultats de la cerca
Es mostren 2264 resultats
mètode del PAS
Mètode de coloració histoquímica que utilitza com a reactiu l’àcid periòdic de Schiff.
És una tècnica per a comprovar la presència intracellular de substàncies que contenen hidrats de carboni i, especialment, de glicogen
mètode de Czochralski
Física
Mètode ideat pel físic polonès Jan Czochralski el 1916 per a l’obtenció d’un monocristall de semiconductors i metalls..
És molt utilitzat per a la producció de silici monocristallí per a usos electrònics o fotovoltaics
mètode de Pattinson
Tecnologia
Mètode d’obtenció de l’argent a partir de plom argentífer, descobert pel químic britànic Pattinson el 1853 i poc emprat actualment.
Consisteix a fondre el plom argentífer i a deixar-lo refredar lentament, la qual cosa permet de separar els cristalls de plom pur Aquesta operació és repetida diverses vegades i l’argent és separat de l’aliatge final per copellació
mètode de projectes
Educació
Mètode d’ensenyament basat en el coneixement globalitzat i relacional, en substitució de la compartimentació tradicional en matèries del coneixement i de l’ensenyament.
Cada projecte es pot crear a partir d’una situació problemàtica, d’un concepte, etc, amb l’objectiu de trobar-ne la solució En aquest procés d’aprenentatge es distingeixen diverses fases l’elecció del tema o situació, la recerca d’informació de possibles solucions i les conclusions o resolució de les qüestions plantejades
mètode de Hveem
Construcció i obres públiques
Química
Mètode utilitzat per al projecte i la comprovació en laboratori de mescles bituminoses, que comprèn els assaigs de l’estabilòmetre, del cohesiòmetre i de l’equivalent centrífug en querosè (CKE)..
Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una ritme…
Mètode assistencial postnatal
Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part També és fàcil que…
mètode de Sanger
Bioquímica
Mètode usat per a l’anàlisi d’aminoàcids que consisteix a fer-los reaccionar amb 1-fluoro-2,4-dinitrobenzè, amb la qual cosa hom obté un derivat dinitrofenilat del grup amina.
En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia
mètode de Brass
Sociologia
Mètode matemàtic que permet estimar la mortalitat juvenil d’una població a partir de la proporció de fills que sobreviuen del total que neixen, encara que no es disposi de cap informació directa sobre la mortalitat per edats.
Fou desenvolupat al final dels anys seixanta per a elaborar taules de mortalitat de poblacions de l’Àfrica tropical de les quals no es disposava de dades suficients També és anomenat logit o logit de Brass
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex amb l’ió…