Resultats de la cerca

La ciutat florí als segles VII i VIII hi ha monuments datats des del 680 fins al 810, per tant, durant l’època clàssica Les escultures, esteles i plaques amb relleus, fetes en pedra calcària, trobades en aquesta ciutat, són de les millors i més perfectes de l’art maia Mantingué una forta rivalitat amb la ciutat de Yaxchilán , situada uns 40 km riu avall

De molt jove s’instruí en la lluita pels drets dels indígenes, denunciant per mitjans pacífics el règim d’opressió i discriminació de què són objecte per part de les autoritats del país, motiu pel qual el 1992 li fou atorgat el premi Nobel de la pau El 1981 anà a viure a Mèxic, exiliada pel govern guatemaltec Participà en les converses de pau entre el govern i els dirigents dels diferents grups guerrillers, que acabaren amb la signatura de l’acord de pau, el 29 de desembre de 1996, i posaren fi a 36 anys de guerra a Guatemala Creà la Fundació Rigoberta Menchú Tum amb l’objectiu…

L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia

Se'n conserva només un monument arquitectònic, però, per contra, hi ha el millor conjunt d’esteles de tot el territori maia són esteles monolítiques, alguna de les quals arriba als 10 m d’alçada, cobertes de magnífics relleus i inscripcions A Quiriguá hi ha dades registrades del s IV al X

La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà

Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…

Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…

Durant la prehistòria i l’edat antiga, el moviment colonitzador estigué íntimament lligat a les migracions de pobles a la recerca de terres millors, a l’establiment de colònies mercantils o a la creació de poblacions d’interès estratègic colònia L’edat mitjana fou poc propícia a cap mena de colonització Les invasions germàniques de l’alta edat mitjana no poden ésser considerades com a veritables moviments colonitzadors perquè eren oligarquies militars, poc dedicades a l’activitat econòmica i que en general respectaren l’organització del país ocupat Amb moltes limitacions hom pot considerar…

A l’època precolombina segles X-XVI desenvolupà una cultura, parallela a la dels maies, amb capital a Utatlán Els seus orígens i la seva història foren recollits en llengua quiché en el famós llibre maia Popol Vuh literatura maia

Del període precolombí són conservats objectes de ceràmica policroma d’influència maia, amb motius ornamentals i figures d’animals Les ruïnes més importants són les de la ciutat maia de Copán De l’època colonial són les catedrals de Tegucigalpa i de Comayagua s XVIII Entre els pintors de la nova escola hondurenya cal citar Pablo Zelaya Sierra i Arturo López Rodezno