Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
cicloserina
Farmàcia
Química
Antibiòtic produït pel Streptomyces gariphalus
.
És emprat com a antimicrobià i contra el bacil de Koch quan presenta resistència als tuberculostàtics majors Els seus efectes secundaris són fer venir son, produir confusió mental i de vegades convulsions
interval
Música
Distància que separa dos sons en l’escala musical.
En la teoria tradicional hom anomena interval melòdic el que separa dues notes que sonen consecutivament, i harmònic el que hi ha entre dues notes que sonen alhora Hom distingeix els intervals amb un numeral, que reflecteix la quantitat de tons o graus de l’escala que abraça l’interval comptant-hi també l’inicial així, l’interval do 3 -mi 3 és un interval de tercera ascendent, i l’interval do 3 -mi 2 ho és de sexta descendent Segons el nombre de semitons que separen els dos sons, els intervals de segona, tercera, sexta i sèptima són majors o menors els de la quarta, quinta i…
Corcelles
Escultura
Llinatge d’escultors, d’origen francès, establert a la Manresana (Segarra), on Bonaventura Corcelles fou deixeble de Pere Costa, que hi treballà (1741-42); Bonaventura feu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777); la seva obra, rococó, és discreta.
Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a…
infibulació
Etnologia
Operació practicada per preservar la virginitat i impossibilitar el coit fins al matrimoni.
En la dona, la infibulació —sovint precedida de la clitoridectomia— consisteix a passar una anella o fíbula a través dels llavis majors o menors En l’home, l’anella és fixada al prepuci, prèviament estirat endavant
cos general de l’armada
Militar
Òrgan de la marina de guerra destinat a acomplir les missions no encomanades als cossos específics de l’armada.
S'ocupa del comendament general, de les destinacions dels estats majors, de la direcció de les unitats de guerra, d’alguns serveis especials, com ara transmissions, etc A Espanya el cos no disposa de cap reglament
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
bartholinitis
Patologia humana
Inflamació de qualsevol de les glàndules de Bartholin.
Freqüentment unilateral, és deguda a una inflamació del conducte de sortida i augmenta considerablement de grandària Elimina pus abundant per la part posterior dels llavis majors Si s’obtura el conducte es forma l’abscés de Bartholin
corregiment de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Cervera i d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix El primer corregidor designat 1718 fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero
esfenoide
Anatomia animal
Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada.
Consta d’un cos cúbic, amb dues ales menors o superiors, dues ales majors o laterals i dues apòfisis inferiors És situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital
alcaldia major
Història
Territori jurisdiccional de l’alcalde major durant el règim borbònic i que perdurà fins el 1833.
Al Principat, algunes capitals de vegueries o sotsvegueries suprimides pel decret de Nova Planta 1716 i que no foren escollides com a capitals dels nous corregiments esdevingueren capitals d’alcaldies majors, sovint amb demarcacions idèntiques a les anteriors