Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Fortalesa de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…
Santa Maria de Bell-lloc o Belloc (Elna)
Art romànic
Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle XIII En…
Sant Vicenç de Moripol (Gósol)
Art romànic
Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller,…
Santa Magdalena de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà és situat a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara Malauradament, les notícies de la parròquia de Castellserà són força tardanes La primera referència directa d’aquesta església és dels anys 1279-80, en què contribuí a la dècima pagada per la diòcesi d’Urgell amb motiu de les croades Com totes les parròquies d’aquest sector septentrional de l’actual comarca de l’Urgell, formava part del deganat homònim L’any 1342 era rector d’aquesta parròquia Bonafonat Riculf L’església de Castellserà torna a sortir esmentada en la relació de parròquies de la…
Antonio González Bravo
Música
Compositor i folklorista bolivià.
Interessat en el folklore del seu país, és considerat un dels màxims exponents en la investigació del patrimoni musical indígena gràcies a la recerca i compilació que feu de més de 2000 melodies El 1921 fou el fundador del Círculo Artístico Infantil, creat per al conreu del cant, la plàstica i la declamació L’obra musical d’aquest compositor denota la influència de les seves investigacions Publicà unes trenta melodies en el seu treball Música, instrumentos y danzas indígenas , i un altre grup de peces musicals aparegueren com a suplement de l’obra d’O Poblete Mundo callawaya …
Francesc Rebull
Música
Arpista i compositor català.
Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des del 1493 …
Joan Garcia
Música
Cantor, organista i mestre de capella aragonès.
Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…
Castell d’Espinavessa (Valls)
Art romànic
Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa,…
Palau Finestres (Barcelona)
Art romànic
Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes…
Antoni Jordi
Música
Mestre de capella i compositor català.
Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de…