Resultats de la cerca

Fill de Malcolm III, succeí el seu germà Alexandre I Intervingué en la successió d’Enric I d’Anglaterra, però fou vençut el 1138 Assegurà la monarquia escocesa, dirigí la penetració anglonormanda i estructurà el regne sobre el sistema feudal Reactivà l’economia i renovà les fundacions eclesiàstiques, la justícia i l’exèrcit

Fill de Kenneth I, succeí el seu cosí Donald VI El 904 aturà l’avanç escandinau Aliat posteriorment amb els danesos de Northumbria, atacà els anglosaxons que envaïren Escòcia 934 La mort del rei anglosaxó Athelstan servà, però, el seu regne Abdicà la corona en el seu fill Malcolm I, i es retirà en un convent

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

El segon Robert de Bruce mort el 1141 s’establí a Escòcia 1124 El sisè Robert de Bruce mort el 1295 fou besnebot dels reis Malcolm IV i Guillem I El seu fill, Robert de Bruce mort el 1304, obtingué el comtat de Carrick, i el fill d’aquest, Robert de Bruce mort el 1329, tornà a fer valer les pretensions del seu avi al tron i esdevingué rei el 1306 El seu germà, Edward de Bruce , morí el 1318 lluitant per obtenir el títol de rei d’Irlanda

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i…

Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…

Guillem II d’Anglaterra li donà Escòcia l’any 1094, i el 1097 hagué de destronar l’usurpador Donaldbane amb l’ajut del seu oncle Edgard dit l' Atheling 1050-1125

Passà molt temps de la seva joventut a la presó o en institucions tutelades per l’estat, on s’aficionà a la lectura i es convertí en un fervent seguidor de Malcolm X A la meitat dels anys seixanta obtingué la llibertat condicional i es vinculà estretament amb el Black Panther Party, partit d’inspiració comunista i de defensa de la minoria negra El 1968 publicà Soul on Ice , un llibre autobiogràfic considerat un clàssic per la seva denúncia del racisme en la societat nord-americana Aquesta obra el convertí en un líder de la minoria negra del país Després d’un enfrontament amb la…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o…