Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
hel·lenista
Nom que hom donava als qui imitaven les maneres gregues o adoptaven la llengua grega.
efeminat | efeminada
Dit de l’home que per les seves maneres, les seves accions, sembla una dona.
sociologisme
Filosofia
Sociologia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat, particularment la realitat humanopsicològica i històrica, des d’un punt de vista, pràcticament exclusiu, social i sociològic.
Es contraposa sobretot al psicologisme i, com aquest, pot tenir tantes modalitats com són les maneres de comprendre i interpretar la societat, el fet social
macarró
Macarrons
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta de farina en forma de tubs gruixuts, d’un diàmetre exterior superior al dels fideus.
Hom els cuina de diverses maneres amb brou o bé, més sovint, bullits i preparats amb sofregit, trossos de carn, pernil, etc, i formatge ratllat
tallarina
Tallarines
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta
de farina en forma de tiretes llargues i estretes.
Hom les cuina de diverses maneres bullides i preparades amb mantega, formatge ratllat i, eventualment, salsa de tomàquet, gratinades, com a fideus, com a macarrons, etc
permutable
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat.
Per a gairebé totes les escoles lingüístiques modernes, la característica de la permutabilitat, anomenada de maneres diferents, és decisiva per a definir una unitat de la llengua
Robert Browne
Cristianisme
Reformador religiós anglès, de l’Església anglicana, fundador d’una congregació o un grup independent no conformista (brownistes), del qual sorgí el congregacionalisme.
Escriví A book which sheweth the life and manner of all true christians ‘Llibre que mostra la vida i les maneres de tots els veritables cristians’, Middleburg 1582
mallatge
Indústria tèxtil
Classificació de les xarxes segons les dimensions de llurs malles.
Pot ésser expressat de tres maneres pel nombre de malles que entren en un pam, pel nombre de nusos que entren en la mateixa longitud o bé pels millímetres que té una malla estirada
xotis
Dansa i ball
Ball de parella d’origen escocès (en alemany schottisch, ‘escocès’) d’un ritme de dos temps, anàleg al de la polca, i d’un moviment moderat, transformació de l’antiga escocesa.
Fou introduït a París el 1849 i, ballat de diverses maneres, fou molt popular fins al començament del s XX La seva popularitat a Madrid ha fet que hom el considerés, erròniament, típic dels madrilenys