Resultats de la cerca

Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961

Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època

Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el…

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

Vida i obra Fill de Pere Tastú, impressor de Perpinyà, el 1814 s’establí a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, sempre lligades a l’oposició liberal més compromesa Arruïnat, deixà l’ofici, i al voltant del 1830 es dedicà a la filologia romànica, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l’ignorance où l’on est ici de nos richesses catalanes » Collaborà amb els més illustres romanistes de l’escola francesa com Raynouard, Buchon,…

El 1605 ingressà en els carmelites de Palma El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa i, posteriorment, a la d’Aracristi, de València Vers el 1634 tornà a Valldemossa, on deixà una història manuscrita de la cartoixa Fundació y succesiu estat de este Real Monastir sagrada Cartuxa de Jesus de Nazareth de Mallorca 1641 Una còpia d’aquesta obra fou continuada fins l’any 1810 i constitueix un document de gran importància per a l’estudi de la història social, política i cultural de Valldemossa durant aquest període Gaspar Melchor de Jovellanos en feu una ressenya