Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Lluís de les Daunes
Literatura catalana
Matemàtiques
Matemàtic i poeta.
Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi
,
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Guillem Agel i Barrière
Disseny i arts gràfiques
Edició
Educació
Impressor i editor.
Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat Grup de Tuïr El 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats A més, el seu interès pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana de la tragèdia…
,
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…
,
Pedro Bermudes
Música
Compositor d’origen andalús actiu a Mèxic i al Perú.
El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes
Ramon Ferrer
Literatura catalana
Poeta, prosista i historiador.
El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se…
Domènec Portusac
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada al s XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-2000 Vegeu bibliografia
rubricar
Escriure en vermell els títols o rúbriques (de les obres manuscrites o impreses).
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…
Guglielmo Ebreo da Pesaro
Música
Mestre de dansa, teòric i coreògraf italià d’origen jueu.
Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de…