Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
lampridiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis amb aletes sense radis espinosos, ventrals en posició toràcica i maxil·lars protràctils.
De formes molt variades, són tots marins, pelàgics o abissals, amb distribució cosmopolita
hidròfon
Electroacústica
Instrument per a detectar els sons subaquàtics i per a determinar la direcció d’on provenen.
És utilitzat en biologia per a estudiar els sons emesos pels animals marins
aeromònade
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les vibrionàcies, en forma de bacil curt, amb motilitat per flagel polar, o sense motilitat.
Viuen a les aigües, i alguns són patògens d’animals dulciaqüícoles o marins
paleoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals que inclou espècies amb les espines de la regió cefàlica disposades en cercles concèntrics alternativament.
Els seus hostes definitius són aquàtics i abunden en el tub digestiu dels ocells marins
placer
Geomorfologia
Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals, com l’or o l’estany, per exemple, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins
sedimentívor | sedimentívora
Biologia
Dit del micròfag que es nodreix de terra en la qual, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detrits assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats.
Són sedimentívors els cucs de terra, els anèllids, els lamellibranquis marins i d’aigua dolça, etc
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
monhisteroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que és format per individus lliures que atenyen de 0,7 a 2,5 mm, amb la cutícula llisa i amb la cavitat bucofaríngia inerme, molt petita i de parets primes.
Posseeixen moltes quetes cefàliques Els òrgans quimioreceptors són circulars Són fonamentalment marins El gènere principal és Monhystera
morell buixot
Morells buixots femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Shanthanu Bhardwaj (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, semblant a l’ànec de plomall.
Els ànecs buixots són marins, excepte quan crien N'hivernen als Països Catalans, però no són gaire freqüents
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes