Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Els procel·lariformes: baldrigues
Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa Calonectris diomedea Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se Esteve Grau L’ordre dels procellariformes Procellariformes comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant…
lampridiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis amb aletes sense radis espinosos, ventrals en posició toràcica i maxil·lars protràctils.
De formes molt variades, són tots marins, pelàgics o abissals, amb distribució cosmopolita
aeromònade
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les vibrionàcies, en forma de bacil curt, amb motilitat per flagel polar, o sense motilitat.
Viuen a les aigües, i alguns són patògens d’animals dulciaqüícoles o marins
hidròfon
Electroacústica
Instrument per a detectar els sons subaquàtics i per a determinar la direcció d’on provenen.
És utilitzat en biologia per a estudiar els sons emesos pels animals marins
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
paleoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals que inclou espècies amb les espines de la regió cefàlica disposades en cercles concèntrics alternativament.
Els seus hostes definitius són aquàtics i abunden en el tub digestiu dels ocells marins
placer
Geomorfologia
Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals, com l’or o l’estany, per exemple, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins
sedimentívor | sedimentívora
Biologia
Dit del micròfag que es nodreix de terra en la qual, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detrits assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats.
Són sedimentívors els cucs de terra, els anèllids, els lamellibranquis marins i d’aigua dolça, etc
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
monhisteroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que és format per individus lliures que atenyen de 0,7 a 2,5 mm, amb la cutícula llisa i amb la cavitat bucofaríngia inerme, molt petita i de parets primes.
Posseeixen moltes quetes cefàliques Els òrgans quimioreceptors són circulars Són fonamentalment marins El gènere principal és Monhystera