Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…
ducat d’Híxar
Història
Títol senyorial concedit a Aragó el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als …
torre del Palomar
Història
Gran casa senyorial del municipi de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat), uns 4 km al N de la vila.
Pertangué als marquesos de Villores
baronia de Bétera
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bétera (Camp de Túria), vinculada el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües
marquesat de Callús
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d’Alemanya-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial.
Passà als Despujol, marquesos de Palmerola
marquesat de Sot
Història
Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer.
Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola
comtat de Nieulant
Història
Títol concedit el 1791 al tinent general Louis de Nieulant y Dumas de Manse, capità general de Castella la Vella, senyor de Nieulant a Flandes, establert a València, on continuà la seva descendència, des que el seu pare, Eugène Philippe de Nieulant, capità de guàrdies valones, fou governador d’Alacant i de Dénia.
Ha passat als Guzmán, marquesos de Bolaños
marquesat de Calçada
Història
Títol concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal
marquesat d’Alfarràs
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal
comtat de Móra
Història
Títol concedit pel papa Lleó XIII el 1894 a Concepción Fernández y del Olmo, vídua de Gonçal Móra i Riera, àvia de la reina Fabiola de Bèlgica.
Continua en els Móra, marquesos de Casa Riera