Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
‘Umar I
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn al-Ḫaṭṭāb, segon califa musulmà (634-644), successor d’Abū Bakr.
Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels creients’ i fixà la…
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52).
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare el rei Abdallà I Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn
‘Alī ibn Ḥusayn
Història
Política
Darrer sobirà del regne independent d’al-Ḥiǧaz (1924-25).
Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
Abdal·là I de Jordània
Història
Política
Sobirà de Transjordània (1921-51).
L’any 1919 fou proclamat rei de l’Iraq, però dos anys més tard aquest títol passà al seu germà, i els britànics el nomenaren emir de Transjordània 1923-46 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 demanà al món musulmà que s’oposés a l’Eix Després d’un tractat amb la Gran Bretanya obtingué la independència del seu país 1946 i esdevingué rei de Transjordània, nom que canvià 1949 pel de Regne Haiximita de Jordània Fou acusat per diversos membres de la Lliga Àrab d’acceptar el repartiment de Palestina i l’existència de l’estat d’Israel, i al cap de poc temps morí assassinat El succeí el seu fill…
Farīd al-Dīn ‘Aṭṭar
Literatura
Islamisme
Escriptor i místic persa.
El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a més, una obra…
‘Abd Allāh ibn Zubayr
Història
Anticalifa omeia.
Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik
mequí | mequina
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca