Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç col·laborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam. Conquerí definitivament Síria (batalla de Jarmuk, 636), Palestina (presa de Jerusalem a Heracli el 638), l’Iraq (batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa), l’Iran (batalla de Nihāwand, 641), Egipte (campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ), bé que conservà l’antiga administració bizantina. Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d'amīr al-mu’mīnīn (‘emir dels creients’) i fixà la data (16 de juliol de 622) del nou calendari musulmà (hègira), que imposà. Morí assassinat per un esclau persa a la mesquita, i el succeí ‘Uṭmān.