Resultats de la cerca

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on acabà els estudis de director d’orquestra el 1956 Un any després fou contractat al Teatre Bol’šoj de Moscou com a director fins el 1989, i posteriorment entre el 1998 i el 2000 El 1974 debutà a Londres amb l’Orquestra del Ballet del Bol’šoj Amb la companyia d’òpera del mateix teatre es presentà a Tòquio 1970 i 1989, Milà 1974, Nova York i Washington 1975 i Berlín 1980, entre altres ciutats El 1986 debutà amb Carmen com a director d’òperes al Covent Garden, teatre on s’havia presentat l’any abans al capdavant de l’orquestra del Royal Ballet…

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…

Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de la seva…

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i publicà La…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el Festival de Salzburg, on el…

Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer havia compost…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a  Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai  El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables…