Resultats de la cerca

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

Empresari i representant de material esportiu, especialment de tennis de taula, fou el primer president de la Federació Espanyola de Tennis de Taula, constituïda a Barcelona l’any 1942 Sota el seu mandat es disputaren les dues primeres edicions dels Campionats d’Espanya a Barcelona 1943, 1944

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars…

Fill de Muzio Attendolo Sforza i de la seva concubina Lucia Terziani Fou un famós condottiere Virrei de Calàbria, el 1424 reconegué el regne de Nàpols per a Joana II Al servei de Felip Maria I de Milà, vencé els venecians i s’apoderà de la marca papal d’Ancona i de part de l’Úmbria El papa, per evitar noves conquestes, el féu marquès i vicari d’Ancona 1434-47 i gonfanoner de l’Església per a les terres de l’Úmbria Es passà al servei dels venecians, però sense atacar Felip Maria I, que li havia promès la mà de la seva filla natural Blanca Maria Visconti i la senyoria de Cremona…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…

Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França

Fill de Lluís Maria I Exiliat a Alemanya en produir-se l’ocupació del ducat per Francesc II Francesc I de França, fou establert el 1521 en el tron per l’emperador Carles V i el papa Lleó X Acusat de traïció pel marquès de Pescara, Ferdinando Francesco d'Ávalos , Carles V ocupà Milà 1525, que li tornà el 1529 En morir sense fills legítims, Milà fou incorporat per Carles V als seus dominis

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…

Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…

Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…