Resultats de la cerca

Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars…

Fill de Muzio Attendolo Sforza i de la seva concubina Lucia Terziani Fou un famós condottiere Virrei de Calàbria, el 1424 reconegué el regne de Nàpols per a Joana II Al servei de Felip Maria I de Milà, vencé els venecians i s’apoderà de la marca papal d’Ancona i de part de l’Úmbria El papa, per evitar noves conquestes, el féu marquès i vicari d’Ancona 1434-47 i gonfanoner de l’Església per a les terres de l’Úmbria Es passà al servei dels venecians, però sense atacar Felip Maria I, que li havia promès la mà de la seva filla natural Blanca Maria Visconti i la senyoria de Cremona…

Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França

Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836 publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a Algunos estudios literarios les seves primeres produccions, amb algun poema en català El 1839 viatjà a París i hi estudià, directament sobre els manuscrits, la poesia provençal El 1845 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres, i l’any següent guanyà la càtedra de…

Fill de Lluís Maria I Exiliat a Alemanya en produir-se l’ocupació del ducat per Francesc II Francesc I de França, fou establert el 1521 en el tron per l’emperador Carles V i el papa Lleó X Acusat de traïció pel marquès de Pescara, Ferdinando Francesco d'Ávalos , Carles V ocupà Milà 1525, que li tornà el 1529 En morir sense fills legítims, Milà fou incorporat per Carles V als seus dominis

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…

Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…

Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues…