Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al…
Ninoska Souto Garcia
Tennis
Pàdel
Jugadora i directiva de tennis i de pàdel.
Esportivament formada a Catalunya, arribà a ser número 1 del rànquing espanyol de tennis Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona 1899, destacà en el pàdel Guanyà set Campionats de Catalunya per equips 1998-2001, 2003, 2004, 2005, cinc per parelles femenines amb Marta Cano 2000, 2001, 2002, 2004, 2005 i dos per parelles mixtes 2001, 2003 Individualment, fou número 1 del rànquing català 2001-03 i guanyà el Màster Català 2002 També guanyà aquesta competició en dobles 2003, 2004, 2005 amb M Cano Amb la selecció catalana, assolí dos Campionats d’Espanya 2006, 2007 Després de…
Club de Lluita Baró de Viver
Altres esports de combat
Club de lluita de Barcelona.
Fundat el 1962, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya Practica la lluita lliure, lluita grecoromana, Thai i MMA arts marcials mixtes Els seus lluitadors assoliren diversos campionats estatals per clubs i més d’una quinzena de títols de campió d’Espanya a títol individual Alguns d’ells formaren part de la selecció estatal que disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Organitza regularment el Torneig Baró de Viver de lluita Els seus entrenadors més destacats foren José Alberto Recuero, dotze vegades campió d’Espanya i medalla de bronze en…
Clément Philibert Léo Delibes
Música
Compositor francès.
La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…
Zoltán Kodály
Música
Compositor, etnomusicòleg i educador hongarès.
Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…
gallina domèstica
Ornitologia
Avicultura
Femella del gall, del qual es distingeix especialment per les dimensions, que són menors, per la cresta i la cua, més petites, i per la manca d’esperons.
Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn , l'…
Mateu Rifà i Planas
Música
Compositor català.
Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…
Ivo Malec
Música
Compositor croat naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per destacar la…
Motorista Club Barcelona
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
Fundat el 1926, la seva cursa més representativa fou la Pujada a Vallvidrera, que es disputà per primera vegada l’any 1927, i anualment a partir del 1930 El 1928 organitzà el primer Campionat de Catalunya de velomotors al velòdrom de Sants També organitzà diverses excursions motoristes, proves de regularitat, proves femenines i mixtes, i al final dels anys vint fou el primer club a practicar motopolo o futbol en moto Desaparegué poc abans d’esclatar la Guerra Civil Edità mensualment la revista Motorista Club Barcelona a partir del 1927, que informava de l’actualitat de les…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma…