Resultats de la cerca

Fundador de l’ Avui i redactor de la secció d’esports 1976-82, fou l’ideòleg del colleccionable “100 anys d’esport català 1888-1988”, que publicà amb Josep Porter Moix Coordinà la secció d’excursionisme 1976-84 També ha escrit sobre esport a El Correo Catalán , El Observador , Barça , i a les revistes satíriques El Drall i La Bimba aquesta darrera, a més, la dirigí Fou collaborador del programa L’Esport a Ràdio 4, i, per a la UFEC, ha traduït reglaments d’esports al català Publicà Quan Kubala omplia els estadis 2008

L'editorial Destino guardona l'escriptora barcelonina Maruja Torres amb el premi Nadal, per la novella Esperadme en el cielo En el llibre, l'autora es reuneix en el més enllà amb els seus amics Manuel Vázquez Montalbán i Terenci Moix, i fa un repàs, en primera persona, dels escenaris de la seva educació vital i sentimental Rubén Abella, amb Del amor esquivo , ha estat finalista El premi Josep Pla de prosa en català ha estat per al radiofonista Gaspar Hernández, per El silenci , una reflexió literària sobre la medicina alternativa, la meditació zen, les relacions amoroses, els…

Es donà a conèixer amb el film Tasio 1984 Posteriorment ha dirigit 27 horas 1986, Las cartas de Alou 1990, Concha d’Or del Festival  de Sant Sebastià i premi Goya 1991 al millor guió original, Historias del Kronen 1994, premi Goya 1995 al millor guió adaptat, Secretos del corazón 1997, dos premis Goya el 1988 i premi Sant Jordi, Silencio roto 2001, Obaba 2005, Premi Internacional Terenci Moix 2006 i No tengas miedo 2011 El 1998 fou guardonat amb el Premio Nacional de cinematografia i l’any 2020 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts

Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…

Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca  …

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…

Membre del Partit Regionalista de Mallorca durant la Segona República, fou regidor de l’Ajuntament de Palma entre el 1933 i el 1936 Amb el triomf de la sublevació franquista, ingressà a la Falange i tornà a ser regidor entre el 1940 i el 1943 Amb tot, se'l coneix més pel seu paper com a dirigent esportiu Fou president del Real Sociedad Alfonso XIII, quan aquest equip donà lloc a l’actual RCE Mallorca el 1931 Al capdavant del Mallorca impulsà la construcció del nou estadi de l’equip, al barri del Fortí, que s’inaugurà el 22 de setembre de 1944 En honor de la seva tasca al capdavant de l’equip…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…

La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de Catalunya"…

És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de…