Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
cranquet dels nacres
Carcinologia
Crustaci de la subclasse dels braquiürs
, de l’ordre dels decàpodes, que té el cefalotòrax de prop d’1 cm d’amplada i de color blanquinós.
En estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns molluscs nacres, musclos, etc i ascidis S'alimenta del plàncton que porta l’aigua que banya les brànquies
tropomiosina
Bioquímica
Cadascuna de dues proteïnes filamentoses associades als músculs i semblants a la miosina.
La tropomiosina A paramiosina, insoluble, és present en els músculs dels molluscs La tropomiosina B, hidrosoluble, és present en tots els músculs i forma un complex amb l’actina F
difil·lidis
Zoologia
Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
A més, presenten l’escòlex acabat en una eminència orostre amb ganxos Parasiten els intestins dels selacis i tenen com a hostes intermedis crustacis i molluscs marins Comprèn només el gènere Echinobothrium
estrella de mar verda
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 60 cm de diàmetre, de color d’oliva o bru i amb braços molt flexibles, amb la cara superior recoberta d’una sèrie de berrugues proveïdes d’un agulló.
Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos
sifonat | sifonada
gastròpodes
Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
heterodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels selacis, amb el cos subcilíndric, el cap alt i voluminós i la boca subterminal.
Tenen dues aletes dorsals amb un agulló a cadascuna i cinc parells de fenedures branquials La dentició és heterodont Són ovípars i s’alimenten de molluscs i equinoderms Comprèn unes poques espècies indopacífiques de característiques primitives
protostomats
Zoologia
Grup d’animals, alguns de pseudocelomats i uns altres de celomats, en els quals la boca i l’anus s’originen per protostomia.
Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèllids, molluscs, artròpodes i altres Estudis de la filogènia molecular d’aquest grup realitzats el 2001 indiquen que els tàxons inclosos en els protostomats s’agrupen almenys en dues divisions principals ecdisozous i lofotrocozous
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans