Resultats de la cerca

El castell de Perella, al nord-est de la vila de Prats de Molló, posseïa una capella dedicada a sant Joan Baptista Una primera notícia sembla que es trobaria a l’acta de consagració de l’església parroquial de les Santes Justa i Rufina de Prats de Molló, l’any 1245 Entre els qui la signen figuren el rector de Sant Martí i els clergues de Sant Salvador i de Sant Joan Raimundus, clerlcus Sancti Ihoannis Hom ha interpretat que les referències corresponen a esglésies del terme de Prats de Molló La de Sant Joan correspondria a Sant Joan Baptista del castell…

Situació Vista panoràmica d’aquesta estratègica torre, que corona el cim d’una muntanya situada al sud-oest de la vila de Prats de Molló ECSA - A Roura Aquesta torre és situada al cim d’una muntanya, 2, 5 km al sud-oest de Prats Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 23′ 44″ N - Long 2° 26′ 54″ E Per a arribar-hi cal prendre un camí que arrenca a mà dreta, en direcció a coll d’Ares, de la D-115 i condueix al mas d’en Mir, que dista 1 km de la torre Cal pujar-hi a peu S’hi pot anar també pel mas de la Plana i el coll d’en Ce PP Història Com altres de la Catalunya nord-pirinenca, aquesta…

Es publiquen els llibres Catalunya poble dissortat , del militant separatista Josep Casals i Freixes, escrit en collaboració amb Ramon Arrufat, i  I de Prats de Molló a la Generalitat , de Xavier Sanahúja

Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort o deus d’en Sitjar , dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló

Ordenat de sacerdot el 1843, fou rector de Prats de Molló del 1864 fins a l’any de la seva mort Publicà a Perpinyà un Récit historique de Notre-Dame du Coral 1871 i Pastoret del Coral Relació d’un fet qui es passà al Coral en l’any 1599 1885, en alexandrins apariats, relatius a una llegenda pietosa local

Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca Meissner li dedicà un gènere d’umbellíferes, Xatardia , al qual pertany la xatàrdia Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historicocientífic

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a…

L’església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló Vora el riu hi ha l’antiga farga d’Espinavell

Professà al convent d’Ocaña 1893 i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901 Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la Universidad de Santo Tomás de Manila Fou vicerector i rector del collegi de San Juan de Letrán de Manila, vicerector de la Universidad de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila 1933-56 Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses Publicà articles en…