Situació
Vista panoràmica d’aquesta estratègica torre, que corona el cim d’una muntanya situada al sud-oest de la vila de Prats de Molló.
ECSA - A. Roura
Aquesta torre és situada al cim d’una muntanya, 2, 5 km al sud-oest de Prats.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 23′ 44″ N - Long. 2° 26′ 54″ E.
Per a arribar-hi cal prendre un camí que arrenca a mà dreta, en direcció a coll d’Ares, de la D-115 i condueix al mas d’en Mir, que dista 1 km de la torre. Cal pujar-hi a peu. S’hi pot anar també pel mas de la Plana i el coll d’en Ce. (PP)
Història
Com altres de la Catalunya nord-pirinenca, aquesta torre l’hauria manada aixecar el rei Jaume II de Mallorca al darrer quart del segle XIII. Hom afirma que Bernat Hug de Serrallonga, que morí abans de 1293, prestà homenatge al rei per la seva possessió i que també ho feu la seva filla Beatriu de Serrallonga l’any 1302.
El seu nom primitiu era torre de Castellar, segurament amb relació a un vilar Castellar esmentat des de l’inici del segle XIV (1307 i 1312), el qual pertanyia a la baronia de Cabrenys o Serrallonga (1313 i encara al segle XVI). A l’inventari del 1369 de les fortaleses i les reparacions que calia fer-hi, ordenat pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, hi figura la torre de Casteylar.
Al final del segle XVI (any 1588) apareix el topònim actual, Pla de la Torre d’en Mir. La torre fou inutilitzada vers l’any 1680 per ordre del marquès de Vauban, com altres fortaleses medievals del país. En aquest cas s’eliminà la part superior de la torre i es deixà dempeus la resta. (JBH)
Torre
Planta de l’estructura d’aquesta fortalesa, de la qual només és visible el sector situat entorn de la torre mestra.
J. Bolòs
És una torre cilíndrica que es manté en una alçada d’uns 12 m. El diàmetre interior és de 5 m i el mur perimetral té un gruix enorme: 2, 60 m. A la base externa té un talús destacat.
La torre té dos pisos, coberts amb voltes cupulars; la primera closa a 4, 50 m d’alçada respecte del sòl, i la segona a 4, 20 m del paviment del primer pis. Ambdues plantes es comuniquen per una escala construïda dins el gruix del mur, al sector nord-est, a la qual dona una espitllera.
La porta és al sud-est, enlairada 1, 60 m del terreny exterior. És de força amplada i d’un sol arc de mig punt, fet amb dovelles petites, bastament escairades. A la seva vertical, en el pis, s’obre una finestra que tenia llinda i un arc de descàrrega, elements ara molt malmenats.
Com en altres torres de guaita coetànies, al subsol de la planta hi havia una cisterna. L’aparell del mur és de blocs de pedra calcària de la zona, escairats de forma basta a manera de carreuons, els quals es disposen horitzontalment, però amb irregularitats. Són lligats amb morter abundant. Al sector nord hi ha un fragment gran del parament extern que té les pedres caigudes.
Aspecte de la torre, amb la porta enlairada en el costat sud-est.
ECSA - A. Roura
La torre fou bastida al centre d’una plataforma o aterrassament artificial de 22 m de diàmetre, circuit per un mur de contenció d’1,15 m de gruixària, el qual resta ben destacat en el sector de ponent on el desnivell de la roca natural és pronunciat.
Per la seva tipologia i estructura, aquesta torre és pràcticament idèntica a d’altres de la seva mateixa època, com les vallespirenques del Coll de la Porta (o de Vetera) i de Cortsaví, i certament també d’algunes altres del territori català del nord.
La situació de la torre d’en Mir és eminentment estratègica, com a punt de vigilància, no gaire lluny del camí del coll d’Ares, encimbellada i dominant un ampli territori de la capçalera del Tec. Té als peus la vila de Prats amb les seves fortificacions i comunicava visualment amb altres fortaleses, sobretot el castell de Cabrenys. (JBH)
Bibliografia
- Ponsich, 1980b, pàgs. 85 i 92
- Pous, 1981, pàgs. 70 i 85
- Buron, 1989, pàg. 275