Resultats de la cerca

S’inicià en gimnàstica rítmica a l’AE Eixample, i posteriorment competí amb el Club Muntanyenc Sant Cugat L’any 2004 debutà en gimnàstica estètica, modalitat en la qual s’especialitzà, i formà part del primer equip que s’estrenava per als Mundials Participà en tots els Campionats del Món entre els anys 2004 i 2010

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès, disputà les proves de descens, eslàlom i eslàlom gegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo 1956 Obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1956 Participà en la VII Combinada Internacional d’Esquí organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya a la Molina 1962

S’inicià al Club Gimnàstic Catalunya i a onze anys passà al Club Muntanyenc Sant Cugat Fou campiona d’Espanya infantil 2005 i júnior 2006 L’any 2009 fou subcampiona d’Espanya absoluta i participà en els Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola L’any 2010 fou tercera en el campionat estatal i disputà el Campionat del Món

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004

S’inicià al CR Barcelona, passà al Club Muntanyenc de Sant Cugat i ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la mateixa localitat Fou dos cops campiona d’Espanya individual i de conjunts Es retirà el 2002, però reaparegué el 2004 amb el grup de gimnàstica estètica de l’INEFC de Barcelona L’any 2008 passà a l’equip Alcón Cusí Participà en dotze edicions de la Copa del Món

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…